Fotografía: Ofelia Gasque Andrés
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és primavera:
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un Clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Joan Salvat Papasseit
|
6 comentarios:
Bonica foto de la flor groga!!
El poema de Papasseit m'agrada molt.
Petons.
Preciosa foto, precioso poema y preciosa tu����
Hola Montse, es un botó d'or i el poema també:)
Una gran abraçada***
Hola Loli, muchas gracias y un abrazo***
Res no és mesquí es un precioso poema que me atrapó en la voz de Joan Manuel Serrat en su álbum del mismo título de 1977. Ha llovido mucho desde entonces, pero es lo que tiene los grandes poetas, los grandes poemas que son atemporales. Yo prefiero leer poemas en días nublados o lluviosos, cuando los cristales de la ventana tienen gotas de agua y no se ve el cielo de tan blanco.
Besos, Ofelia.
Y como llovía salí a fotografiar.
Un abrazo Melmoth
Publicar un comentario